Primer contacte amb l'assignatura: les múltiples cares de les TIC

  Es quasi banal fer menció de la progressiva força i importància que estan prenent les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la major part de societats del món i en les nostres vides i com aquestes estan generant canvis en totes les seves dimensions, plantejant noves formes de relacions humanes, concepció i difusió/divulgació del coneixement i, conseqüentment, noves formes de concebre i practicar l'educació. A partir d'un seguit de douments escrits he pogut ampliar la idea inicial que tenia sobre aquest tema, amb la interessant ajuda de les col·laboracions al fòrum dels companys, cadascún posant èmfasi en aspectes diferents però tots ells interessants i importants per a les diferents interepretacions i punts de vista vers la revolució de les TIC que ens toca viure en els nostres dia.

 

  Començaré per parlar de la idea global que tenia sobre les TIC abans de llegir tots aquests documents.   

 Així de primeres, el que més resalta, en la seva contra, de les TIC, és l'enorme buit virtual del que hem sentit parlar al llarg de la carrera entre els països poderosos, aquells que han tingut els mitjans econòmics per desenvolupar i/o adderir-se ràpidament a aquestes tecnologies, i aquells altres que per manca de mitjans i prioritats més immediates estan en procés o encara no participen activament d'aquesta nova societat de la informació regida per aquests mecanismes.

  Fent una visió més pròxima de les TIC, mirant al nostre voltant més immediat, comentaré la interessant divisió qe va fer una companya sobre les problemàtiques que poden comportar les TIC, podent parlar de problema per abús o problema per manca.

  Personalment, penso que és més nociu un us abusiu i equivocat que una manca. 

  Com a educadors, com succeeix amb totes les vessants de la conducta humana, és més fàcil ensenyar des de zero una conducta o actitud que fer el que podriem anomenar, un replantejament d'esquemes, havent de tallar amb un ús abusiu (podem parlar de depència) per ensenyar a utilitzar les TIC com a complement útil a les relacions humanes i com a substitutiu en els casos que això reresentin un avantatge, com per exemple el bàsic i clar cas de poder buscar informació sense haver de remoure estanteries i llibres polsinosos, representat un gran avantatge en termes de temps i comoditat. Em resulta més que alarmant veure com les TIC, que tenen en un principi la missió de crear més comunió entre les persones podent compartir espais virtuals, realment han generat molts casos en els quals s'ha potenciat l'exclusió. És el cas de la indeguda utilització d'internet per donar continuitat al bullyng originat a les escoles (sovint d'una forma més visceral, maquiabèlica i emmascarada) o l'aparició dels anomenats "nens búnquer", joves que abandonen tota relació social de forma progressiva vivint aïllats en lesseves habitacions envoltats de televisor, ordindor, mòvil, consoles etc. mostrant la seva gran dependència a les noves formes de comunicació i oci progressivament impsades per el moment i el context.

  D'altra banda i per tancar aquesta reflexió, m'agradaria comentar un parell de coses sobre l' analfabetisme tecnològic. Considero que podem parlar-ne en dos direccions. Primerament i de forma ràpida diré, encara que em sembla força una evidència, que el fet de no desenvolupar-se efectivament en aquest camp està creant una nova forma de maca d'autonomia, que si bé no és completa, pot arribar a ser-ho en el moment en que s'arribi a sobreentendre a nivell general que tothom sap utilitzar aquestes nves eines i desapareixi la dualitat analògic/digital (per establir una parella clara d'oposats) regnant per complet l'últi element. Finalment i a to d'inquieud personal, vull comentar que a nivell de coneixement es respira  una tendència (pretensiosa per alguns) a prioritzar la forma i els mitjans al contingut, quedant fora de joc aquelles persones que han estat importants en la difusió del saber, que ara es troben sense els rems adients per moure's i defensar-se en aquestes noves aigues.