lunes, 15 de noviembre de 2010

La meva Tecnoautobiografia






  Em considero una persona poc entregada amb les noves tecnologies, que no viu amb intensitat els seus avenços i sovint es molesta quan li canvien els esquemes en aquest camp ( no entenc com funciona això o allò), però, això si, alhora una persona agraïda per les facilitats que han portat les noves tecnologies en el camp de la música, facilitant-ne el seu enregistrament, producció i difusió.

  En la meva infància primera, si no recordo malament, encara no es veien "discmans" i els joves anaven amunt i avall amb el "walkman" i un parell o tres de cintes de cassette a la motxilla que solien rebobinar amb un boli Bic, introduint-lo en un dels dos orificis i fent-lo girar com un xerrac en la direcció desitjada per arribar al començament de la cara A o la B. Puc dir doncs que aquesta va ser la meva primera eina d'accés a la música, fins ben entrada la infantesa, quasi ja a l'institut.

  Pel que fa a les consoles, tant de televisor com portàtils, a casa meva mai n'hi ha hagut una gran afició. Recordo que teniem una Nintendo de les primeres i algun petit joc electrònic tipus d'aquests de fer rebotar una pilota per anar trencant un sostre de maons de colors, però poca cosa més. Com a cosa característica i tenint en compte que em va agafar en plena infantesa, puc dir que mai vaig tenir una Game Boy, ni la "tocha", ni la Pocket, ni la Color ni cap posterior.
                                                            
  No recordo quin és el primer ordinador que vam tenir a casa, però si que recordo que funcionava amb el Windows 95 i teniem el Word, el Paint, alguns jocs que anomenàvem 3D (els personatges ja no només es movien d'esquerra a dreta de la pantalla). Més o menys per aquestes dates, potser una mica més tard, vaig veure per primera vegada un mòvil, dels Nokia grans i amb antena.

  Una mica més tard de que comencessin els 2.000 vam posar internet a casa, linia de 54 o 56 kb si no recordo malament. Recordo la revolució del Messenger, que va representar l'iman claríssim dels adolescents més joves cap als ordinadors, la majoria dels quals els veiem fins ara com una eina de treball i poca cosa més. La difusió dels programes per descarregar música van proporcionar una nova forma de concebre-la, facilitant-nos el fet de poder triar entre tota la oferta i creare a poc a poc la nostra identitat musical.

  Mentre la informàtica no parava d'avançar, anava arribant l'etapa del "tenir mòvil". Recordo que els companys que primer van tenir-ne van fer-ho a 6è de primària o entrant a l'ESO. Jo no vaig tenir mòvil fins quasi a finals de la ESO i puc reconèixer que el fet de no tenir-ne començava a posar-me en un pla desfassat.

 En l'actualitat m'acompanyen un mòvil de menys que penúltima generació, un IPod que ja comença a veure's vell amb el ritme que porten els nous llançaments i un ordinador potent que ara no te internet. Ah, i res de portàtil.

  He der fer menció i, per què no, agräir en el meu nom i tots els amants de la música, la creació de la radio a la carta (Spotify encara que no m'agradi fer propaganda). Una aplicació genial tot i els anuncis.





martes, 9 de noviembre de 2010

Primer contacte amb l'assignatura: les múltiples cares de les TIC

  Es quasi banal fer menció de la progressiva força i importància que estan prenent les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la major part de societats del món i en les nostres vides i com aquestes estan generant canvis en totes les seves dimensions, plantejant noves formes de relacions humanes, concepció i difusió/divulgació del coneixement i, conseqüentment, noves formes de concebre i practicar l'educació. A partir d'un seguit de douments escrits he pogut ampliar la idea inicial que tenia sobre aquest tema, amb la interessant ajuda de les col·laboracions al fòrum dels companys, cadascún posant èmfasi en aspectes diferents però tots ells interessants i importants per a les diferents interepretacions i punts de vista vers la revolució de les TIC que ens toca viure en els nostres dia.
 
  Començaré per parlar de la idea global que tenia sobre les TIC abans de llegir tots aquests documents.   
 Així de primeres, el que més resalta, en la seva contra, de les TIC, és l'enorme buit virtual del que hem sentit parlar al llarg de la carrera entre els països poderosos, aquells que han tingut els mitjans econòmics per desenvolupar i/o adderir-se ràpidament a aquestes tecnologies, i aquells altres que per manca de mitjans i prioritats més immediates estan en procés o encara no participen activament d'aquesta nova societat de la informació regida per aquests mecanismes.

  Fent una visió més pròxima de les TIC, mirant al nostre voltant més immediat, comentaré la interessant divisió qe va fer una companya sobre les problemàtiques que poden comportar les TIC, podent parlar de problema per abús o problema per manca.

  Personalment, penso que és més nociu un us abusiu i equivocat que una manca. 

  Com a educadors, com succeeix amb totes les vessants de la conducta humana, és més fàcil ensenyar des de zero una conducta o actitud que fer el que podriem anomenar, un replantejament d'esquemes, havent de tallar amb un ús abusiu (podem parlar de depència) per ensenyar a utilitzar les TIC com a complement útil a les relacions humanes i com a substitutiu en els casos que això reresentin un avantatge, com per exemple el bàsic i clar cas de poder buscar informació sense haver de remoure estanteries i llibres polsinosos, representat un gran avantatge en termes de temps i comoditat. Em resulta més que alarmant veure com les TIC, que tenen en un principi la missió de crear més comunió entre les persones podent compartir espais virtuals, realment han generat molts casos en els quals s'ha potenciat l'exclusió. És el cas de la indeguda utilització d'internet per donar continuitat al bullyng originat a les escoles (sovint d'una forma més visceral, maquiabèlica i emmascarada) o l'aparició dels anomenats "nens búnquer", joves que abandonen tota relació social de forma progressiva vivint aïllats en lesseves habitacions envoltats de televisor, ordindor, mòvil, consoles etc. mostrant la seva gran dependència a les noves formes de comunicació i oci progressivament impsades per el moment i el context.

  D'altra banda i per tancar aquesta reflexió, m'agradaria comentar un parell de coses sobre l' analfabetisme tecnològic. Considero que podem parlar-ne en dos direccions. Primerament i de forma ràpida diré, encara que em sembla força una evidència, que el fet de no desenvolupar-se efectivament en aquest camp està creant una nova forma de maca d'autonomia, que si bé no és completa, pot arribar a ser-ho en el moment en que s'arribi a sobreentendre a nivell general que tothom sap utilitzar aquestes nves eines i desapareixi la dualitat analògic/digital (per establir una parella clara d'oposats) regnant per complet l'últi element. Finalment i a to d'inquieud personal, vull comentar que a nivell de coneixement es respira  una tendència (pretensiosa per alguns) a prioritzar la forma i els mitjans al contingut, quedant fora de joc aquelles persones que han estat importants en la difusió del saber, que ara es troben sense els rems adients per moure's i defensar-se en aquestes noves aigues.