Em considero una persona poc entregada amb les noves tecnologies, que no viu amb intensitat els seus avenços i sovint es molesta quan li canvien els esquemes en aquest camp ( no entenc com funciona això o allò), però, això si, alhora una persona agraïda per les facilitats que han portat les noves tecnologies en el camp de la música, facilitant-ne el seu enregistrament, producció i difusió.
En la meva infància primera, si no recordo malament, encara no es veien "discmans" i els joves anaven amunt i avall amb el "walkman" i un parell o tres de cintes de cassette a la motxilla que solien rebobinar amb un boli Bic, introduint-lo en un dels dos orificis i fent-lo girar com un xerrac en la direcció desitjada per arribar al començament de la cara A o la B. Puc dir doncs que aquesta va ser la meva primera eina d'accés a la música, fins ben entrada la infantesa, quasi ja a l'institut.
Pel que fa a les consoles, tant de televisor com portàtils, a casa meva mai n'hi ha hagut una gran afició. Recordo que teniem una Nintendo de les primeres i algun petit joc electrònic tipus d'aquests de fer rebotar una pilota per anar trencant un sostre de maons de colors, però poca cosa més. Com a cosa característica i tenint en compte que em va agafar en plena infantesa, puc dir que mai vaig tenir una Game Boy, ni la "tocha", ni la Pocket, ni la Color ni cap posterior.
No recordo quin és el primer ordinador que vam tenir a casa, però si que recordo que funcionava amb el Windows 95 i teniem el Word, el Paint, alguns jocs que anomenàvem 3D (els personatges ja no només es movien d'esquerra a dreta de la pantalla). Més o menys per aquestes dates, potser una mica més tard, vaig veure per primera vegada un mòvil, dels Nokia grans i amb antena.
Una mica més tard de que comencessin els 2.000 vam posar internet a casa, linia de 54 o 56 kb si no recordo malament. Recordo la revolució del Messenger, que va representar l'iman claríssim dels adolescents més joves cap als ordinadors, la majoria dels quals els veiem fins ara com una eina de treball i poca cosa més. La difusió dels programes per descarregar música van proporcionar una nova forma de concebre-la, facilitant-nos el fet de poder triar entre tota la oferta i creare a poc a poc la nostra identitat musical.
Mentre la informàtica no parava d'avançar, anava arribant l'etapa del "tenir mòvil". Recordo que els companys que primer van tenir-ne van fer-ho a 6è de primària o entrant a l'ESO. Jo no vaig tenir mòvil fins quasi a finals de la ESO i puc reconèixer que el fet de no tenir-ne començava a posar-me en un pla desfassat.
En l'actualitat m'acompanyen un mòvil de menys que penúltima generació, un IPod que ja comença a veure's vell amb el ritme que porten els nous llançaments i un ordinador potent que ara no te internet. Ah, i res de portàtil.
He der fer menció i, per què no, agräir en el meu nom i tots els amants de la música, la creació de la radio a la carta (Spotify encara que no m'agradi fer propaganda). Una aplicació genial tot i els anuncis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario